CINE (by David Lynch)

 

El cine es un lenguaje. Puede decir cosas: grandes, abstractas. Y eso me encanta.

No siempre se me dan bien las palabras. Algunas personas son poetas y dicen las cosas con palabras bellas. Pero el cine posee un lenguaje propio. Y con él puede decirse muchas cosas porque cuentas con el tiempo y las secuencias. Tienes diálogos. Tienes música. Tienes efectos sonoros. Tienes muchísimas herramientas. Y, por tanto, puedes expresar un sentimiento o un pensamiento que no podrían comunicarse de ningún otro modo. Es un medio mágico. 

A mí me parece muy bello pensar en imágenes y sonidos que fluyen juntos en el tiempo y en una secuencia, creando algo que solo puede hacerse mediante el cine. No son solo palabras o música, sino toda una gama de elementos que se unen para comprender eso que antes no existía. Se trata de contar historias. De inventar un mundo, una experiencia que la gente no tendría de no ver esa peli.

Cuando pesco una idea para una película, me enamoro del modo en que el cine es capaz de expresarla. Me gustan las historias que contienen abstracciones, y eso es lo que el cine puede hacer.

David Lynch (2006:26. Atrapa el pez dorado, 2022

(Imatge creada amb IA)

'MI VIDA EN FRAGMENTOS', LA BIOGRAFIA DEL SR. BAUMAN

Enguany, el proper novembre, el sr. Bauman haguès fet 100 anys si no haguès mort un 09 de gener de 2017. Es tracta d'un dels sociòlegs contemporanis més rellevants per a entendre el món en el que vivim, centrat en la modernitat, la postmodernitat i creador de conceptes d'ús popular com la 'societat líquida', entre altres.

El sr. Bauman va néixer a Polònia però a morir al Regne Unit. Li vam dedicar post a can Ciutadà K quan va morir(podeu clicar aquí per a recuperar-lo). Es tracta d'un sociòleg que va marcar -i molt!- la meva etapa universitària i acadèmica. Els seus treballs sempre són estimulants, potents i lúcids.

El mes de maig es va publicar una biografia que es pot ajudar a entendre el mestre Bauman. La sociòloga polaca Izabela Wagner ha fet una mena de biografia/autobiografia ja que ha recollit textos escrits pel mateix Bauman. Des de la fugida l'any 1939 per la persecució nazi, la vida a la URSS, l'expulsió de nou de la Unió Sociètica -de nou- per ser jueu l'any 1953 o l'exili de Polònia l'any 1968. 

S'aparquen les idees teòriques, doncs, i es dóna importància a les qüestions polítiques i geopolítiques que van conformar la biografia del sr. Bauman. Una oportunitat per a entendre un intens i convuls segle XX pel que respecta als múltiples conflictes que l'han configurat i per a entendre que ha significat 'ser jueu' en el segle passat, mitjançant les paraules d'un dels sociòlegs més rellevant dels darrers temps. Tan de bo, els dirigents hebreus en prenessin nota i no fessin als 'altres' el que els van fer a 'ells'.

SOL

 SOL

 

Sol és qui no té ningú

que l'habiti, però tu,

ple de records de la vida,

no te'n facis el dejú,

que ets soledat compartida.

Joan Vinyoli (2014:336). Poesia completa.

(imatge generada per IA)

SRA. MARIANNE FAITHFULL

 (1946-2025)

Fa uns mesos moria, amb 78 anys, la sra. Marianne Evelyn Gabriel Faithfull, coneguda com a Marianne Faithfull. Fou cantaht i actriu però també model i referent per a moltes artistes posteriors. Va nèixer i va morir a Londres. Va nèixer en un família amb antecedents nobiliaris i artístics;  un dels seus avant-passats fou l'escriptor de La Venus de las pieles de Leopold von Sacher-Masoch ... que del seu cognom sorgí el terme 'masoquisme'.

Es va fer popular l'any 1964 interpretant la cançó 'As tears Go By' de Keith Richards i Mick Jagger, del que va ser parella a finals d'aquella dècada. 

Durant els '70, l'addició a l'heroïna i l'anorexia la va apartar de la vida pública, arribant a la indigència. Afortunadament, a finals del '70 va publicar el disc Broken English (1979), amb el que va estar nominada als Premis Grammy i va rebre el reconeixement de la crítica. Però els anys 'durs' li van passar factura i la que tenia un veu angelical li va canviar a la dels darrers anys: aspra i rovellada. A partir d'aquí, publicà diversos treballs discogràfics: Dangerous Acquaintances (1981), A Child's Adventure (1983) o Strange Weather (1987). Va realitzar diverses col·laboracions com l'aparició al concert The Wall-Live in Berlin, amb Roger Waters el 1990, la participació a The Memory Remains (1997) de Metallica, col·laboracions amb Badalamenti o David A. Stewart d'Eurythmics. I en els 2000 va publicar discos rellevants com Kissin' Time (2002) o Before the Poison (2004)... fins arribar als més de 20 LPs, productiva i polifacètica, la sra. Faithfull.

En els inicis de la seva carrera artística va participar en diversos films rellevants, com I'll Never Forget What's'isname (1967) -flm en el que es va dir per primer cop 'fuck' i ho féu el personatge de la sra. Faithfull-; The Girl on a Motorcycle (1968) -al costat de Marlon Brando- o Hamlet (1969), fent d'Ophelia. Tot i que la seva carrera cinematogràfica no fou el seu punt fort destaca en el paper de Maria Teresa I d'Austria en el Maria Antonieta (2006) de Sofia Coppola i, sobretot, el paper a Irina Palm (2007), interpretant el paper protagonista.... durant aquest darrer film li diagnosticaren càncer de mama amb una conseqüent depressió, que aconseguí recuperar-se.

En diferents moments de la seva vida va escriure 3 autobiografies, els anys 1994, 2007 i 2014. Parlant obertament de les diferents etapes de la seva vida, de les múltiples 'caigudes' de les moltes 'remuntades'.

Tot i que no he seguit la seva carrera discogràfica en veure Thelma & Louise (1991) vaig quedar marcat per una de les brillants cançons que conformen la seva BSO, i era  The ballad of Lucy Jordan (1974) de Marianne Faithfull ... una meravella de tema que vaig escoltar en bucle infinitat de vegades.

Descansi en pau... aquí us deixo el temazo.

SITGES 2025 #2: AVANÇ PROGRAMACIO I PREMIS HONORÍFICS

 

Ja tenim la primera roda de premsa de la direcció del Festival de Sitges en la que han exposat l'avançament de la programació del Sitges 2025.

La 58ena. edició del Festival de Sitges començarà amb la nova peli de Julia Ducournau: ALPHA (després de Crudo i Titane l'esperem en ganes). Serà el tercer cop (en 58 anys) que inaugura el festival una directora dona, abans ho feren Mary Harron (American Psycho) i Ana Lily Amirpour (Mona Lisa and the blood moon).

Dins de la programació destaquen la nova adaptació d'Stephen King de Mike Flanagan:
LA VIDA DE CHUCK; la nova peli del director d'Slow West -John Maclean: TORNADO, amb Tim Roth com a protagonista. El creador de la saga La Purga -James DeMonaco- presentarà el seu nou film: THE HOME. Quelcom més arriscat com REDUX REDUX, una proposta metacinematogràfica de Kevin i Matthew McManus. De Japó ens arribarà l'adaptació d'un videojoc amb el mateixnom, el film és EXIT 8 dirigit per Genki Kawamura en el que un trajecte en metro es transforma en un malson. Un film de malediccions taiwaneses a THE CURSE de Kenichi Ugana. O de Tailàndia: USEFUL GHOST de Ratchapoom Boonbunchachoke sobre un familiar mort torna posseint un aspirador, original proposta premiada a Cannes. Podrem veure el remake de La Cenicienta a LA HERMANASTRA FEA d'Emilie Blichfeldt o un altre de conte amb  MERMAID de Tyler Cornack.

De la península arriba: la nova peli de Paul Urkijo a GAUA, basat en foclore basc; LA VIRGEN DE LA TOSQUERA de Laura Casabé o la sèrie d'Eduardo Casanova: SILENCIO, que promet incomoditat i desconcert, marca de la 'casa'. El responsable del curt multipremiat DECORADO , Alberto Vázquez, ens proposa el seu salt al llargmetratge amb el mateix títol. I el debut de Bruno Martin -LUGER- ens proposa un thriller violant i laberíntic, amb bona part de l'equip de Os reviento, que va sorprendre al Sitges 2023.

Pel que fa a l'animació, propostes com: HEART OF DARKNESS de Rogerio Nunes; THE GREAT HISTORY OF WESTERN PHILOSOPHY d'Aria Covamonas; LESBIAN SPACE PRINCESS d'Emma Hough i Leela Varghese; ARCO d'Ugo Bienvenu, premiasda a Annecy o ALL YOU NEED IS KILL explosiva peli de Kenichiro Akimoto.

Podrem recuperar films no vistos en pantalla al nostre país, com: LO SPETTRO (1963), de Riccardo Freda; JIGOKU (1960) de Nobuo Nakagawa

Films clàssics com ATOLLADERO (1995) d'Oscar Aibar, MEMORIA (1976) de Francisco Macián, RE-ANIMATOR (1985) d'Sutart Gordon.

Els que rebran premis d'homenatge enguany són: Sean S. Chunningham (director Viernes 13), Joe Dante (director Gremlins) Peter Chan (director i productor), Gale Anne Hurd (productora), Dominique Pinon (actor), Hugo Stiglitz (actor)

Al Jurat de la Secció Oficial tindrem a Peter Chan, Mary Harron, Laura Pedro, Hernán Finding i Jovanka Vuckovic.