dijous, 2 d’octubre del 2025

'LES ANNEES SUPER 8' AL CINECLUB LA RÀPITA



Gràcies al projecte FilmoXarxa, aquest vespre, al CineClub La Ràpita, podrem gaudir d'un documental en el que Literatura, Història i Vida es combinen de forma exemplar.

'Les années super 8' (2022) és un breu documental al voltant de la figura de la guanyadora del Premi Nobel de Literatura 2022: Annie Ernaux. De fet, podríem dir que es tracta d'una extensió del projecte literari de l'escriptora; el film està dirigit per ella mateixa (que té 82 anys) i el seu fill petit: Davie Ernaux-Briot. Un dels seus llibres més conegut és Les Années (2008), que com la resta de la seva bibliografia tracta diferents aspectes de la seva vida o de la vida de la família (mare, àvia...).

El film és un recull de gravacions de video domèstic sense so, fetes entre 1972 i 1981, on es veu la intimitat familiar i el viatges que feren la família. No es tracta, però, de fer-ne una narració linial i biogràfica, el que veiem en el film són fragments, no sempre ordenats, de moments destacables, complexos i dolorosos de la vida familiar. El matrimoni va comprar una càmera Super 8 a finals de 1972, quan ja tenien 2 fills amb la intenció de captar la vida i el món que els envoltava. 

L'altre aspecte rellevant del film són les estampes geogràfiques, culturals i polítiques al mostrar-nos els viatges familiars a Xile, Londres, Espanya, Moscú, Albània, Marroc,... que ens permet donar-nos un context històric -a banda del Familiar- i sempre amb la veu en off de la mateixa autora/directora. Les imatges van estar gravades pel marit (Philippe Briot) del que es va divorciar i es va emportar la càmera però li va deixar les cintes a ella (en el film poc es parla del marit/pare).

L'obra de l'escriptora Annie Ernaux ha estat vinculada al cinema en films que han adaptat llibres seus, com El acontecimiento (2021) o Passion simple (2020) i el documental sobre la vida de la mateixa sra. Ernaux: J'ai aimé vivre là (2020).

El film és un relat bell, sensible i ple de nostàlgia sobre 'coses que marxen', sobre el desencant o la pèrdua d'il·lusió de qüestions com el Maig del '68, la figura d'Allende, Mitterrand, la institució familiar o la parella. Un interessant film on vida familiar i Història dialoguen i construeixen un relat senzill i emotiu sobre la mateixa Vida.

dimecres, 1 d’octubre del 2025

QUAN EL SR. ZIZEK PENSAVA QUE EL COVID CANVIARIA EL MÓN




Enguany he pogut veure, de moment, 2 pelis que parlen directament del 'moment Covid19': Eddington i Maspalomas. Fa la sensació de que o encara no ha passat prou temps o tenim poques ganes de recordar-ho. Poc se'n parla d'aquell moment tant estrany que vam viure! Un cop va passar, tot eren psicòlegs i sociòlegs parlant de l'impacte que això tindria en la població, sobretot en la gent petita i adolescent... però el temps va passant i no sé si s'estan fent massa estudis sobre el tema.

Tot i que ara potser ho tenim 'aparcat' en el subconscient, en aquell moment alguns filòsofs van aixecar la veur per a ressaltar l'enorma impacte que la situació de pandèmia tindria en el sistema econòmic actual. Un d'aquests acadèmics fou el sr. Slavoj Zizek, sense dubte el filosòf més reconegut d'Eslovènia i actual director de l'Institut Birbeck d'Humanitats de la Universitat de Londres (el sr. Zizek també és sociòleg, psicoanalista i crític cultural). 

El sr. Zizek, apunta en els seus treballs, arguments contundents contra el sistema capitalistes i les ideologies que el mantenen. En aquells dies pandèmics va escriure un article al Russia Today en el que destapa que el virus del Coronavirus havia destapat la realitat de l'altre virus que fa temps que ens té controlats: el Capitalisme. Mentre la gent moria la classe dirigent es preocupava de la recessió, de l'impacte en l'economia i la manca de creixement del PIB; i és que el capitalisme s'asseu damunt del Consumisme i de la riquesa material, i amb la pandemia poc podia tenir lloc aquest consumisme 'necessari' per al sistema econòmic i productiu imperant. 

El sr. Zizek pensava, que pel fet de 'parar-nos', de fer 'parar la roda productiva', del bloqueig econòmic la col·lectivitat obriria els ulls i es faria conscient de les múltiples desaventatges de viure en el nostre sistema econòmic. Sorgirien accions per a construir una societat alternativa. 

El sr. Zizek estava convençut que la pandèmia havia de ser una palanca per al 'canvi'. El fet d'aïllar-nos, confinats, estava provocant l'efecte contrari: augment de cooperació i solidaritat, augment de la confiança en el veïnat i les persones, conegudes o no. El sr. Zizek hi veié, en això, una esperança per a construir un 'Comunisme' basat en la comunitat, que s'enfrontés al Capitalisme. 

Malauradament, tot i que l'impacte de la pandèmia fou contundent ... res ha canviat. Fou un moment, per a aturar-nos, per a reflexionar, per a trobar-nos amb nosaltres mateixos, per a gaudir del silenci... però -ni de bon tros- per a sotregar les bases d'un sistema basat i construït en la desigualtat i que està més saludable i robust que mai. 

La idea era bona, sr. Zizek, però els pronòstics han quedat lluny de la realitat, aquell 'cop letal' que el Coronavirus havia de donar al Capitalisme no ha tingut lloc... malauradament.


dilluns, 29 de setembre del 2025

dimarts, 23 de setembre del 2025

EL MIRACLE DE LA 'TRESMALL', L'ANY 1992


 
Poc se'n parla de l'oasis que va significar la Revista Tresmall a les Terres de l'Ebre! Durant la meva època com a 'rapitenc adolescent' vaig tenir l'honor de formar part de l'equip de realització d'una proposta que fou capaç d'aglutinar les personalitats artístiques més rellevants en aquell moment a les Terres de l'Ebre.

'TRESMALL. Semestral de Llestres i Pintures' va estar impulsada per Eduard Sánchez, Ramon Rosales i Emili Rosales en un intent de reivindicar el territori des de la cultura i la intel·lectualitat. El primer número sortí al març de 1992 i acollia lo milloret del territori: Gerard Vergés, Ignasi Blanch, Manel Margalef, Jesus Masip, Ramon Miravall, Manuel Pérez Bonfill, Rafael Haro, Josep Igual, Flàvia Company... Els primers 8 exemples es van editar a La Ràpita però després l'edició fou traslladada a Tortosa.

Jo només tenia 18 anys i la participació en aquell projecte fou una de les primeres totxanes del meu bagatge d'interessos culturals; fou una de les meves primeres col·laboracions en quelcom 'important i seriòs'. Tot un luxe per a mi.

Considero que aquest projecte està massa oblidat i que es tracta d'una de les primeres passes dels intents actuals per aglutinar la producció cultural del territori; les coses que passen ara tenen un substrat en el passat... i la Tresmall ÉS substrat.

En ella es tocaven temes com les lletres, la lectura, les arts plàstiques amb monogràfics com el d'Arbó o l'imacte d''entrar' a Europa. Es combinaven les entrevistes, els article d'opinió, els poemes o les il·lustracions signats per les personalitats més il·lustres de la intel·lectualitat del territori.

Reivindico el paper de la Tresmall, doncs, i us animo a que localitzeu i revisiteu els seus valuosos continguts d'un 1992 en el que les Terres de l'Ebre bullia de creació cultural ... com ara. Tresmall és part de la pre-Història del moment actual.

dilluns, 22 de setembre del 2025

EL BANY

 

EL BANY

 
A l'aigua ens abracem: té el pubis
escarolat, la gropa sumptuosa,
que en jo tocar-lo es fa més plena encara.
M'hi encavalco.
            Fuig.
                        Entrecuixem. L'agafo
pels flancs, amb besos l'asfixio.
                                            Fuig
un altre cop, però ja llangorosa,
flonja i ardent.
Així que surt del bany,
regalimosa, les agulles d'aigua
que li queden pel cos evaporant-se
són crits d'amor.
Aleshores parlem,
amb ajut de metàfores. Com dir si no
l'excès d'aire calent que abrusa el pit,
el segament de cames i genolls,
el cor que se'm desboca quan la miro
dreta o jaient.
T'adoro
fins l'esquelet.


Joan Vinyoli (2014:280). Poesia completa.
(imatge generada per IA)